Esbuco el teu neguit
a cops de petons.
T’acabes en somriures,
com l’Alícia,
de lluna plena;
L’agafes amb les puntetes dels dits.
Em voreges la mirada,
em desenfoco en els teus ulls.
I a redols de carícies
m’amares de tu.
Thalassa, 25 de juliol del 2010
0 comentaris:
Publica un comentari