Retorno a l’Illa en tu,a la teva geografia,
pell de cuir, col•lagen.
Aigua, roca, sal,
cova, pedra,
em reservo el teu somriure
en hores de marees baixes.
Far de Barbaria
en nits de fosca.
Argent sobre la mar
a s’horabaixa,
quan el sol no és més
que espurna sobre l’aigua.
Ets recer,
a tu retorno.
Idolatro els teus límits,
cos, pell d’home.
Beneeixo,
que el naufragi em dugui
al port que en tu em reserves.
Thalassa, 6 de maig del 2005
© Sandra Arolas i Farré
3 comentaris:
De qui és la poesia aquesta tan maca?
Far de Barbaria? Parles de Formentera?
O hi ha algun far com aquest a Menorca? (Per la foto ho dic)
^^ Jo és que sóc formenterer i tenc una especial estimació per aquest indret formenterer.
Salut!
Oh! moltes gràcies Sandra :)
Formentera és propensa a fer viure històries carregades de màgia pels que són capaços de contemplar-la.
Salut i Ventura.
Publica un comentari