Olor de llar de foc

Avui ha estat un dia bonic per viure al poble. He sortit de casa ben a poc a poc i la llum era d’un color blanc grogós, de pluja passada i tot feia olor de net.

He comprat patates, enciam i cansalada i mentre ho feia, sentia una olor de llar de foc que em fa sentir que ben bé ja som a l’època que som, ben a propet del Nadal i del fred més cru. M’agrada aquesta sensació, no trobar a faltar Barcelona per viure-hi, haver-la convertit en la meva amant. M’agrada veure com s’engrogueixen els arbres i les parets de les cases del carrer major, passar per davant de “Can Ku”, ficar-hi l’ull per si hi veig la meva germana. Fixar-me en els gats del carrer 11 de setembre, mirar la plaça on visc i trobar-hi algú prenent el poc de sol que encara escalfa.

Com dic, avui ha estat un dia bonic per viure al poble, per sentir olor de llar de foc i per sentir que sóc a casa.