26 novembre 2009
06 octubre 2009
Ens veiem a Folegandros
Hauran quedat els fulls oberts
damunt la taula que potser
t'espera encara en un retorn incert.
El vell Kavafis i també
el teu Poeta que a l'Alguer
ens va commoure més enllà del cor.
Amb mi aprengueres de la mar,
jo amb tu el sentit de cada far
i així plegats vam ormejar un bell port
on la paraula i la passió,
els déus, uns versos i aquell cos
aixoplugaren somnis i cançons.
Ara sols queda la música, Eudald
ah, si no fos per la música, Eudald
que ens obre empares
a tantes ànsies
que omplen d'angoixa el cor.
Mira com sona la música, Eudald
encara ens queda la música Eudald
perquè ens commogui,
perquè ens uneixi,
perquè ens trasmudi enllà i més lluny,
lluny i enllà quan...
Amami Alfredo
I rodi el món...
Fa tant de fred al cor
si ens deixes sols.
I així tossuts anem sempre endavant
per por de morir-nos d'enyor i amistat
veient com l'amic se'n va...
Vivim com si no fos morint
que anem menant aquest camí
a un horitzó d'absències infinit.
Tu hi ets i em veus com vaig venint,
fes-me un recer Eudald, amic,
i encetarem el joc dels vells marins.
A Ítaca el gest pel bell retorn,
a Amalfi el full on deixar un nom
i a Ponza el lloc per viure en pau la mort.
I si cansats d'eternitat
a Folegandros fem un tast,
ja saps la plaça on hi reposa el Món...
Ah, si no fos per la música, Eudald,
mira com sona la música, Eudald,
que ens posa l'aire sota les ales
i així ens permet el vol...
Ah, que no pari la música, Eudald,
que se'ns emporti la música, Eudald,
perquè ens commogui,
perquè ens exalti,
perquè ens trasmudi enllà i més lluny,
lluny i enllà quan...
Amami Alfredo
i rodi el món...
fa tant de fred al cor
si em deixes sol...
així cansats i amarats de records,
seguim inventant-nos que hi ha un horitzó
només per oblidar la mort...
Una cançó d'enyor com una bressola
perquè t'acaroni el cor en les llargues hores.
Lluís Llach
"tonarem a sopar raclette..."
damunt la taula que potser
t'espera encara en un retorn incert.
El vell Kavafis i també
el teu Poeta que a l'Alguer
ens va commoure més enllà del cor.
Amb mi aprengueres de la mar,
jo amb tu el sentit de cada far
i així plegats vam ormejar un bell port
on la paraula i la passió,
els déus, uns versos i aquell cos
aixoplugaren somnis i cançons.
Ara sols queda la música, Eudald
ah, si no fos per la música, Eudald
que ens obre empares
a tantes ànsies
que omplen d'angoixa el cor.
Mira com sona la música, Eudald
encara ens queda la música Eudald
perquè ens commogui,
perquè ens uneixi,
perquè ens trasmudi enllà i més lluny,
lluny i enllà quan...
Amami Alfredo
I rodi el món...
Fa tant de fred al cor
si ens deixes sols.
I així tossuts anem sempre endavant
per por de morir-nos d'enyor i amistat
veient com l'amic se'n va...
Vivim com si no fos morint
que anem menant aquest camí
a un horitzó d'absències infinit.
Tu hi ets i em veus com vaig venint,
fes-me un recer Eudald, amic,
i encetarem el joc dels vells marins.
A Ítaca el gest pel bell retorn,
a Amalfi el full on deixar un nom
i a Ponza el lloc per viure en pau la mort.
I si cansats d'eternitat
a Folegandros fem un tast,
ja saps la plaça on hi reposa el Món...
Ah, si no fos per la música, Eudald,
mira com sona la música, Eudald,
que ens posa l'aire sota les ales
i així ens permet el vol...
Ah, que no pari la música, Eudald,
que se'ns emporti la música, Eudald,
perquè ens commogui,
perquè ens exalti,
perquè ens trasmudi enllà i més lluny,
lluny i enllà quan...
Amami Alfredo
i rodi el món...
fa tant de fred al cor
si em deixes sol...
així cansats i amarats de records,
seguim inventant-nos que hi ha un horitzó
només per oblidar la mort...
Una cançó d'enyor com una bressola
perquè t'acaroni el cor en les llargues hores.
Lluís Llach
"tonarem a sopar raclette..."
05 juny 2009
Diumenge, nosaltres JunqUEras! Perquè JunqUEras?
Perquè?
Doncs perquè sí, perquè n'estic convençuda, i molt, que és el millor candidat que podríem tenir.
No parlaré del programa, perquè el podeu trobar aquí. Vull parlar del què realment enviem, la persona.
Resulta que quan varem decidir que en JunqUEras fos el nostre candidat, ben poca cosa en sabia d'ell. I ara en sé poc, però ara hi confio. Plenament.
Hi confio, principalment, perquè una persona amb el seu bagatge acadèmic i professional no té cap necessitat de fotre’s en un merder com és anar de cap de llista d’un partit del què no és ni militant a unes eleccions com les europees, que tot i que és un dels espais en què més aspectes de la nostra vida quotidiana es decideixen, també és cert que són uns comicis amb un interès social relatiu. Però en JunqUEras ha arriscat, ha decidit jugar i hi ha deixat la pell en cada acte de campanya perquè creu fermament en aquest projecte i poques coses hi ha més engrescadores en aquesta vida que algú portant a terme un objectiu en el què creu. Algú com en JunqUEras, amb una visió de la història del nostre país importantíssima, i amb una visió del futur del nostre país esplèndida.
En JunqUEras creu en el què diu i ho explica tot amb senzillesa i amb la tranquil•litat de qui explica quelcom que és cert, ho explica tot plegat amb entusiasme i això el converteix en un candidat de luxe, perquè fins i tot gent diguem, políticament poc crèdula, queden embadalits amb el seu discurs, meravellós!
Ara, diré una cosa que no m’agrada, i no m’agrada perquè voldria que no fos així però hi ha coses que son com son. En JunqUEras no es dedica professionalment a la política i per tant, no està acostumat a un tipus de discurs que la resta ja el tenim integrat i un pèl desgastat... en JunqUEras parla com un professor d’universitat apassionat per aprendre, i això converteix el simple espectador en un escoltador ambadalit.
Estic realment entusiasmada amb ell, és per això i molt més que aquest diumenge, Jo JunqUEras!
“som els hereus del passat, però podem decidir el nostre futur”
04 juny 2009
03 juny 2009
27 maig 2009
26 maig 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


